Sortida “Portes al Parc de l’Entorn Natural agroforestal Pla de Reixac”

sortida de valoració i descoberta “Portes al Parc de l’Entorn Natural agroforestal Pla de Reixac”

dissabte 20 de maig de 2017, a les 9h.

Punt de trobada: Parc de la Llacuna

(Carrer Can Duran), Montcada i Reixac

Promou: Taula Medi Ambient de Montcada i Reixac.

Info twitter: #papPlaReixac

 1Ab2017 011

Inscripcions: taula.mamir@gmail.com (fins les 20h de 19 de maig)

Tenim el plaure de convidar-vos a participar el proper dissabte 20 de maig de 2017 a la tercera sortida didàctica que dediquem a les “portes al parc” dels entorns naturals de Montcada i Reixac.

El passat mes d’octubre de 2016 es va promoure des de la Taula Medi Ambient de Montcada i Reixac la primera edició de les “portes al Parc” per l’eix Riu Besòs-Serralada Marina, i la segona edició “Porta al Parc Turó de Montcada-Collserola” el passat 11 de març de 2017.

La tercera edició de les “portes al parc” la realitzarem al Pla de Reixac, l’entorn natural agroforestal de Montcada i Reixac.

La sortida “Portes al Parc de l’Entorn Natural agroforestal Pla de Reixac” és un sortida de valoració i descoberta de l’entorn natural, i amb l’itinerari de 6 km que realitzarem proposem obrir un procés participatiu sobre l’accessibilitat a l’entorn natural d’una manera sostenible i ordenada, evitant els usos que malmetin l’entorn, i la massificació. Creiem que per obrir un procés participatiu el primer que hem de fer és apropar-nos a l’entorn i conèixer els seus problemes.

Durant l’itinerari observarem l’estat actual en que es troba aquest territori després de l’aprovació d’una moció presentada per la CUP Montcada i Reixac el passat 25 de febrer de 2016, i aprovada per l’equip del govern i Convergents que insta a protegir aquest entorn natural.

22m2017 018

L’entorn natural agroforestal Pla de Reixac està situat al nord del municipi montcadenc, i de sempre aquest territori s’havia basat en l’agricultura, i la ramaderia: vinya, blat, patates, maduixes i arbres fruiters, i alguna granja, però a partir de 1917, Montcada i Reixac va patir una important industrialització arribant a ocupar el 70% de la població activa, i malgrat el fort creixement urbanístic, i quedar encerclat pels municipis de Ripollet, Barberà, Sta. Perpetua de la Moguda i La Llagosta, i trinxat per polígons industrials, el ferrocarril i l’autopista i la forta davallada de l’agricultura i la ramaderia, l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac aconsegueix arribar als dies d’avui mantenint els usos agrícoles en bona part del territori i amb els camps de cereals d’ordi, junt oliveres, ametllers, vinyes, i camps d’hortalisses, són l’aparador que avui dibuixen el paisatge.

Però més enllà de l’aparador de camps d’ordi, i del relleu suau d’aquests camps, dins d’aquest entorn natural agroforestal, veiem que darrera d’alguns revolts, ens trobem un munt d’abocadors, i trencant l’harmonia del paisatge ondulat de suaus carenes, ens trobem alguns usos marginals que degraden el territori: desguàs de vehicles, magatzem de terres…

MiR set2013 011

L’extensió del Pla de Reixac és de 450 ha, i la major part del territori pertany a Montcada i Reixac, al seu interior podem trobar grans extensions ermes, bosquets lineals de Plàtans, els bosquets-illa de Pins, Ginestes…

Els torrents de Mas Duran i de la Riera Seca, i Rocamora, formen la xarxa hidrogràfica, i són torrents que sovint baixen secs, o s’alimentaven d’aigües del clavegueram, com és el cas del torrent de Mas Duran, al tram abans de la seva desembocadura al riu Ripoll, fora de l’àmbit del Pla de Reixac.

Sobre dades històriques, podem trobar algunes referències d’aquest territori relacionat amb al Camí Reial de Reixac-St. Cugat, però la seva memòria històrica més recent, i en la que es té més estudis realitzats va lligada a Mas Rampinyo, Can Rocamora, Ca n’Albinyana, La Piella, i encara que més apartat del territori montcadenc, podem trobar ben documentada l’ermita de Sant Antiga, que pertany a Sta. Perpetua de la Moguda.

“L’ocupació humana de Santiga és molt antiga, les restes de període prehistòric són molt abundants. S’han recuperat restes de ceràmica del neolític antic (VI – V mil·lenni aC), del bronze final (II – I mil·lenni aC) i l’enterrament del ferro – ibèric (s. VI – V aC) d’un jove guerrer ibèric inhumat amb armes i bagatges (llança, fletxes, espasa) que fa sospitar als especialistes de l’existència d’un poblat ibèric a l’entorn de Santiga.

Les darreres prospeccions arqueològiques han posat en valor les restes d’una vil·la romana sota l’edifici de la rectoria localitzada pels membres del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda als anys vuitanta i exposada de manera afeccionada”.

Pla de Reixac 002

“El futur del Pla de Reixac”

“El futur del Pla de Reixac” era el títol de la xerrada que va organitzar el Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac-Ecologistes en Acció l’any 2001 a l’Auditori de Montcada i Reixac, per presentar un estudi sobre el valor dels espais naturals de la plana del Vallès.

El treball, finançat per alguns ajuntaments, analitzava la importància de la plana del Vallès, on el Pla de Reixac també s’incloïa en la protecció del medi natural de la comarca, aquest estudi plantejava “quin és el futur de la plana del Vallès per tal de trobar un equilibri entre la natura i les àrees urbanes i industrials”.

Més enrere en el temps, la lluita per preservar la Plana del Vallès la va protagonitzar el veïnat de Mollet en defensa de Gallecs, ja que l’any 1968 el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona preveia la construcció d’una gran ciutat per uns 130.000 habitants en aquesta zona. Tot i que es van dur a terme les expropiacions, la gran pressió popular iniciada per la Comissió per a la Defensa de Gallecs, que va aconseguir arreplegar més de 8.000 persones el 1978 amb una manifestació històrica per la defensa del territori, i l’arribada de la democràcia, van impedir la realització d’aquest projecte.

Tornant a temps més recents, les intencions de dignificar l’espai agroforestal de Montcada i Reixac, que pertany a la Plana del Vallès, i punt clau com a corredor natural, no es presenten dins del Pla Estratègic de l’any 2002 “ciutat del demà”, es comença a parlar de la dignificació d’aquest territori quan els antics assentaments militars, una zona catalogada com a zona verda, es va recuperar per a la ciutat després d’àrdues negociacions amb el Ministeri de Defensa, “un veritable pulmó per a la ciutat i un privilegi”, com afirmava l’any 2010 Cesar Arrizabalaga Zabala (exalcalde de Montcada i Reixac), i recordava que “dins de l’àrea metropolitana, és la major zona verda urbana protegida. Per a Montcada i Reixac és un veritable actiu que cobrarà més força a mesura que es desenvolupi la zona amb el projecte de nous habitatges”, es referia “amb el projecte de nous habitatges” a l’ARE MAS DURAN, una intervenció urbanística que regularia i permetria eradicar la proliferació d’activitats nocives i il·lícites i com a fita, protegir l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac, salvaguardant el corredor natural entre Sant Llorenç i Serralada de Marina i Collserola.

La Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 30 de setembre de 2008 va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Occidental, integrat dins del Pla Director Urbanístic, però arribem a l’any 2015, i apart de les mancances urbanístiques en Mas Duran, i en Can Pomada, ens trobem que a l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac tampoc es va avançar res, en contra, la degradació, i l’estat en que es troba actualment, fa que la gent continuí lluitant en la defensa d’aquest “privilegiat” territori i denunciant que l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac pateix dia rere dia agressions constants que degraden el territori, i pertorben la tranquil·litat, i posen en perill, l’estabilitat d’aus, rèptils, mamífers… que habiten en aquest “privilegiat” entorn.

Pla de Reixac 004

Informació relacionada:

Sortida Portes al Parc de la serralada de Marina. elperiodico.cat

Sortida Porta al Parc turó de Montcada-Collserola. laveudemontcada.cat

Hemeroteca Pla de Reixac

 2001

 Un estudi destaca l’alt valor estratègic del Pla de Reixac de Mas Rampinyo.

vilaweb.cat

2002

IC-Verds critica la Generalitat per l’incompliment dels acords sobre Mas Duran.

vilaweb.cat

2012

Catalunya té un pla B i aposta per la gastronomia per aconseguir l’Eurovegas.

8tv.cat

2014

16 de juny

L’empremta de La Romeria a Montcada i Reixac.

miedoambientemir.com

2 de juliol

El Polvorí, un lloc poc sostenible!

(L’empremta de la romeria a Montcada i Reixac II)

miedoambientemir.com

12 de desembre

Un promotor planea un macrocomplejo de ocio de temática lunar en Montcada i Reixac.

lavanguardia.com

2015

10 de juliol

La Plataforma Salvem el Pla de Reixac proposa que es declari zona natural protegida

laveu.cat

14 de juliol

Regidors de Montcada i Ripollet atenen les peticions del veïnat i d’entitats per millorar Mas Duran

ripollet.cat

14 de setembre

Diagnòstic Pla de Reixac

obrimvies.com

2016

26 de febrer

Un altre despropòsit!: un altre estrambòtic projecte.

obrimvies.com

Ple de 26 de febrer: Moció Pla de Reixac.

L’Ajuntament no tramitarà cap actuació urbanística al Pla de Reixac durant un any. Mentrestant s’estudiarà i es redactarà un nou planejament urbanístic, que vetlli pels valors ambientals i paisatgístics de l’espai”.

youtube.com

1 de maig

Montcada aposta per protegir el Pla de Reixac.

elpuntavui.cat

31 de maig

Montcada i Reixac i Ripollet proposen que el Pla de Reixac sigui espai protegit.

sostenible.cat

 

13 d’octubre

Solucions primer, la festa després.

observatoriblog.com

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s